No estava preparat encara, pel que havia d’escoltar. Va despenjar l’auricular del telèfon fixe de casa seva i atengué a la trucada. Era l’inspector en cap Kilian Peter Smithlook, el qual el trucava aquelles hores de la matinada, per informar-lo que havien descobert el cadàver de la seva esposa estès a una de les voreres del carrer Dean Street. Penjà mentre li sortien unes llàgrimes dels ulls... Com era possible que hagués mort d’una manera tan cruel? De veritat era la seva delicada i dolça muller? El seu fill més gran -nascut el 22 de desembre del 2001-; de setze anys, cabell i ulls castany foscos, alt i fort com un roure; anomenat Simon Arthur Birdsong, es desvetllà en escoltar els plors de son pare i baixà les escales per preguntar-li què punyetes li passava. El seu germà Harry Luke, de catorze anys -el qual havia nascut el 27 de desembre de 2002-, el va seguir ja que també estava despert des de feia una estona. En Jürgen, en veure’ls va anunciar amb veu tremolosa el pitjor que havien pensat:

•  La vostre mare Lisabeth Moritz ha estat assassinada aquest vespre a les 8, quan tornava cansada, de la feina. Ara sortiré a resoldre l’homicidi i quan torni anirem cap a l’església.

• D’acord pare!- digué el més gran; tot pensant que ja no seria el mateix, sense una mare que els saludés i obrís la porta en tronar de l’institut.- Que vagi bé!

• Igualment, Simon!

Un cop es va despedir dels seus dos preuats tresors, es posà l’abric i eixí del seu domicili del barri

londinenc de Tottenham, pujà a un MG “turbo” taronja i es dirigí cap a l’escena del crim.

Mentre conduïa cap allí, a la casa que deixava enrere succeïa el següent: Un individu estranger trucava

a la porta de la llar dels Birdsong i en Simon l’anava a obrir. Era un estranger amb accent marcià que

demanava ajuda perquè segons deia, havia aterrat feia unes hores al planeta Terra i no sabia ben bé a

on estava. L’ajudaren a ubicar-se i a canvi ell els convidà a uns gelats deliciosos de xocolata i

maduixa. Varen acceptar la sucolent invitació i sortiren de la vivenda tot seguint el foraster amable. El

que no sabien era que ell havia mort a la senyora Birdsong.

S’assegueren a una de les taules de la gelateria més propera a casa seva, coneguda amb el nom de Jane

Austen & Sir Arthur Conan Doyle’s Ice Cream i esperaren a que el cambrer els servís el que havien

demanat. El marcià, un cop tingueren les copes de gelat a taula, pagà el costava tot plegat i començà a

parlar amb els dos germans.

En Harry, al cap d’uns deu minuts s’aixecà un moment per anar al lavabo i en Simon el va

acompanyar. L’homicida aprofità l’ocasió per a posar unes gotes de cianur a la copa d’en Harry i quan

ells tornaren a asseure’s continuaren l’interessant debat.

• - Em dic Daniel Clarck i sóc el general de l’Exèrcit de la República de Mart (conegut amb les inicials E.R.M.). Estic duent a terme la missió més important del Sistema Solar... Unificar totes les Repúbliques d’aquest gran sistema planetari on vivim per defensar-nos de la Galàxia Andròmeda i la resta de galàxies de l’espai exterior que conformen aquest harmoniós univers.

•  En què et podem ajudar, nosaltres els joves terrícoles?-. Interrogà en Harry Luke al senyor Clarck.

• En donar suport al projecte.

En acabar de respondre a la pregunta que li havia formulat el més petit del llinatge Birdsong, va

desaparèixer miraculosament i en breu, el germà petit d’en Simon va caure a terra, mort. Trucaren a

les autoritats i aquestes es presentaren ràpidament al lloc del delicte. Aquell succés era el que faltava

per acabar-ho d’adobar. El sergent Jürgen Friederich Birdsong, estava completament trastocat... Feia

unes hores havia sabut la tràgica mort de la seva esposa i ara el crim del seu jove fill.

Parlà amb en Simon en arribar a casa i ell li ho explicà des del començament mentre el senyor

Birdsong preparava el sopar d’aquell jorn dur i trist de treball.

•  Quan has marxat, un marcià a trucat a la porta i jo l’he obert. Ens ha dit que estava perdut car acabava d’aterrar i no sabia on estava. Com feia cara de preocupat, l’hem ajudat a ubicar-se i ell, molt amablement ens ha convidat a prendre un gelat. Hem anat a la gelateria que hi ha més a prop d’on vivim, és a dir la Jane Austen & Sir Arthur Conan Doyle’s Ice Cream i mentre esperàvem hem parlat amb ell sobre l’actualitat planetària. Deu minuts més tard que ens servissin la nostra comanda, he acompanyat a en Harry al lavabo i quan hem tornat, hem continuat xerrant mentre ens preníem el contingut de les nostres copes. De cop, el general Daniel Clarck a desaparegut miraculosament, en un tancar i obrir d’ulls i dos minuts desprès, en Harry ha caigut a terra, sense vida. Hem trucat a la policia i aleshores tú has aparegut.

• Ja sé com ha passat l’homicidi... Mentre éreu al bany, ell ha aprofitat per a posar unes gotes de verí al gelat d’en Harry perquè no sospitéssiu d’ell sobre l’assassí de la vostre mare. Si no m’equivoco, em sembla que en Daniel ha suplantat l’identitat d’un altre persona i ha sigut el culpable d’altres crims importants per a la societat anglesa... Recordes el nom de Jack l’Esbudellador que va sortir fa uns mesos al periòdic The Guardian?

• Sí.

• Fou ell qui va causar aquelles horroroses morts al barri londinenc de Chelsea i Scotland Yard encara l’estava cercant per tot el continent perquè havien rebut una nota d’ell anunciant que es traslladava a Alemanya.

Al matí següent, va rebre un SMS al mòbil, on el Dr.Andrew Morrison adjuntava els informes

forenses sobre el cadàver del jove Harry... Havia mort de la mateixa manera que la senyora Birdsong:

enverinat amb cianur desprès de prendre’s un gelat de maduixa i xocolata. A més a més, segons els

extractes bancaris de McFreshwood’s Bank que li havia enviat l’inspector en cap Smithlook,

coincidien el pagament dels dos gelats que havien menjat mare i fill -respectivament- amb les dates

dels dos assassinats: els dies 6 de desembre de 2017 i 1 de gener de 2018. També apareixia una dada

important... La compra d’un bitllet d’avió per a aquell dia, en destinació Roma.

Ja tenien suficients proves per a demanar una ordre de detenció a la jutgessa que portava el cas. Un

cop l’aconseguiren, averiguaren on estava allotjat... Estava instal·lat a l’hotel Palace, molt a prop del

Buckingahm Palace. Pujaren al cotxe patrulla que estava aparcat al davant del casull on vivien i es

dirigiren cap allí. El vol sortia a les set del vespre i eren les quatre... En Daniel volia anar cap a

l’aeroport a dos quarts de cinc. Així doncs, arribaren just a temps per a impedir que fugís del país.

En veure’l, es llançaren sobre seu i l’arrestaren. Per fi havia acabat tot.

Aquella nit es celebrà el funeral d’en Harry i la Lisabeth Birdsong. A partir de la finalització de la

missa dedicada als dos morts de la família Birdsong, s’obria una nova etapa que afrontarien amb

felicitat i orgull d’estar vius per a prosperar econòmicament i no dependre mai més d’algú que els

digués el que havien de fer i fessin allò que per a ells fos un molt bon benefici per a la societat i que

l’espècie humana evolucionés cap als valors fonamentals que ens uneixen a tots: llibertat​, igualtat ​i

fraternitat​.

Al matí següent, pare i fill agafaren les seves bicicletes AFX 300 i Riverside 3000 i anaren pedalejant

cap a Escòcia per a gaudir d’unes vacances de Nadal que començaven per a ells solitàries i alhora

tristes perquè havien perdut a dos dels seus éssers més estimats.